La hipoacúsia neurosensorial (de l’oïda interna) brusca, s’anomena hipoacúsia sobtada. És una pèrdua d’audició sense explicació i ràpidament progressiva de cop o en pocs dies. Això passa perquè hi ha alguna alteració als òrgans sensorials de l’orella interna. Freqüentment afecta només una oïda.

Les persones amb hipoacúsia neurosensorial sobtada (HNS) solen descobrir el problema en despertar al matí. Altres s’adonen quant intenten fer servir l’oïda afectada, per exemple quan utilitzen el telèfon. Altres noten algun so o sensació de tapament just abans que l’audició desaparegui.

A més, poden notar un o més d’aquests símptomes: oïda taponada, acúfens, vertígens o inestabilitat.
Ocasionalment els pacients amb hipoacúsia sobtada demoren la visita al metge ja que pensen que aquesta sensació és secundària a algun refredat, al·lèrgies o tap d’oïda. Tot i això, la hipoacúsia sobtada es considera una urgència mèdica i s’hauria de consultar al teu metge el més ràpid possible. Tot i que aproximadament la meitat dels pacients recuperen part de l’audició de manera espontània dins de les primeres dues setmanes des del començament dels símptomes, endarrerir el diagnòstic i el tractament sol disminuir l’efectivitat del tractament. Tenir tractament adequat com més aviat millor augmenta de manera important la possibilitat de recuperar l’audició.
S’estima que la hipoacúsia sobtada té una incidència d’1 de cada 1000 habitants per any, però probablement és més gran ja que moltes vegades no es diagnostica. Li pot passar a pacients de tota edat, però sol ser més freqüent entre els 40 i els 60 anys.

CAUSES

Hi ha diverses causes que poden ocasionar una hipoacúsia sobtada, però hi ha una causa clara en menys del 10% dels pacients.
Dins aquestes trobem:

1. Infeccions virals.
2. Trauma crani encefàlic.
3. Malalties autoimmunes.
4. Exposició a certs quimioteràpics.
5. Exposició a certs antibiòtics.
6. Esclerosi multiple.
7. Malalties cardiovasculars.
8. Malaltia de Meniere.

Moltes de les causes van acompanyades d’una altra simptomatologia que ens podria apuntar al diagnòstic correcte.

DIAGNÒSTIC
El més important és diferenciar una hipoacúsia neurosensorial d’una hipoacúsia de transmissió, provocada possiblement per una obstrucció de l’orella mitjana, com ara cera o fluids. S’ha de fer una audiometria els primers dies de l’inici dels símptomes per identificar una hipoacúsia neurosensorial.
Amb una audiometria l’otorinolaringòleg pot identificar les freqüències i la gravetat de la pèrdua d’audició. Un cop diagnosticat d’hipoacúsia sobtada, segurament caldrà més proves per intentar trobar la causa del quadre clínic. Això pot incloure una ressonància nuclear magnètica, alguna analítica o proves dequilibri.

TRACTAMENT

El tractament més comunament utilitzat són els corticosteroides sistèmics. Aquests poden tractar la inflamació de l’orella interna que és provocada per moltes de les causes esmentades. En cas que els corticosteroides sistèmics fallin com a tractament, el teu otorino pot intentar l’administració de corticosteroides intratimpànics, on la medicació fluirà des de l’orella mitjana a l’orella interna.
Perquè el tractament sigui efectiu, aquest ha de ser administrat com més aviat millor. Si el tractament és demorat per més de dues setmanes, és molt menys probable que sigui efectiu.
Si la pèrdua d’audició és més severa, no respon a tractament o passa les dues orelles, l’adaptació d’audiopròtesis (audiòfons) pot ser una bona opció o fins i tot es pot arribar a necessitar implants coclears.

Atentament
Dr Ricardo Bartel – Otorrino
@doctorbartel