Avui he trobat un article amb un nivell d’evidència elevat sobre cirurgia endoscòpica d’oïda. Es tracta d’un article publicat a la revista Laryngoscope l’any 2019, confeccionat pel servei d’otorinolaringologia de l’University of Pécs Medical School, Pécs, Hungary.
Es tracta d’una revisió sistemàtica i una metaanàlisi. Bàsicament això és fer un compendi d’articles que compressin els resultats quirúrgics de la cirurgia estapedial amb endoscopi i microscopi. Ajuntar les dades i posteriorment fer una prova estadística que combina els resultats dels diferents estudis revisats. Això proporciona a lestudi un poder estadístic molt més elevat.
En temes quirúrgics, aquesta és una de les eines que ens dóna els nivells d’evidència més elevats que podrem aconseguir, atesa la complexitat bioètica que genera fer estudis controlats randomitzats quan es tracta d’operar persones.
Històricament, des de la introducció, el microscopi ha estat l’eina d’elecció per a la realització de la cirurgia estapedial. Durant la dècada dels 2010s l’endoscopi ha anat guanyant camp de manera molt ràpida a l’otologia. El seu increment en la visualització, il·luminació, definició i el granangular que aporten, han estat les causes més importants de la seva ràpida expansió. Una altra causa important de la seva ràpida disseminació és que aquesta presenta una facilitat per ensenyar i mostrar diferents tècniques quirúrgiques a altres cirurgians.

L’objectiu principal a comparar van ser els resultats auditius postoperatoris i la reducció de l’air-bone gap (ABG). Com a objectius secundaris també es van agregar: alteracions del gust (disgèusia); perforació de membrana timpànica intraoperatòria; temps quirúrgic; dolor postoperatori i vertigen postoperatori.
6 estudis van complir els criteris d’inclusió per a anàlisi qualitativa i quantitativa. Els estudis valorats varien en temps del 2014 al 2017. Es van aconseguir compilar un total de 128 orelles operades per al grup endoscòpic i 166 per al grup microscòpic.

Els resultats estan resumits a la taula a continuació:

Es pot observar que a l’objectiu primari no hi ha diferències estadístiques, tenint en compte que el procediment és el mateix, els resultats són consistents amb la resta de la literatura. Teòricament, el vertigen postoperatori podria ser menor amb l’ús d’endoscopis a causa d’una disminució de la manipulació de la platina, però aquí mostra que no hi ha diferència. Independentment de la tècnica utilitzada, sembla que la perforació accidental de la membrana timpànica és de mínim risc. Un dels avantatges mostrats, és que en permetre millor visualització dels elements de l’orella mitjana, permet que el curetatge atical sigui mínim.
També la millor visualització permet respectar de millor manera el nervi corda del timpà, cosa que explicaria la reducció en el grup endoscòpic quant a disgèusia postoperatòria. Un dels desavantatges més grans que presenta l’abordatge endoscòpic és la pèrdua de la segona mà, cosa que provoca una corba d’aprenentatge més llarga.
En conclusió, per als resultats de la cirurgia estapedial quant a resultats audiològics, els resultats són similars independentment de l’abordatge utilitzat. La millora de la visualització proporciona una disminució en el curetatge ossi i una disminució en la manipulació del nervi corda del timpà, cosa que explicaria una menor taxa de disgèusia postoperatòria.

Cita: Koukkoullis A, Tòth I, Gede N, et al. Endoscopic versus microscopic stapes surgery outcomes: A meta-analysis and systematic review. 2019;10.1002/lary.28353. doi:10.1002/lary.28353

Espero que la informació sigui útil.
Salutacions,

Dr. Ricardo Bartel A.
Otorrino.