Una mica danatomia sempre va bé, així que els propers 2 posts seran danatomia també. En aquesta primera imatge tenim una dissecció d'orella mitjana, fixeu-vos en la visió superior que proporcionen els endoscopis que es pot veure la majoria de les estructures de l'orella mitjana només en aixecar el penjall timpanomeatal. Aquí penseu que encara
L'Incus: Un defecte a la branca llarga de l'incus és una de les causes més freqüents de discontinuïtat osicular. Hi ha diversos factors etiològics per a la discontinitat de l'articulació incudo-estapedial, incloent-hi les otitis mitjanes cròniques (amb colesteatoma o sense), otitis mitjana adhesiva, butxaques de retracció, timpanoesclerosi i traumes d'os temporal. La desarticulació comporta a
DOI: 10.1080/00016489.2018.1425901 L'evidència sempre va bé! En aquesta revisió sistemàtica feta pel nostre grup de treball, es va fer una comparació entre la transposició d'incus i PORP com a material d'osiculoplàstia en timpanoplàstiques tipus 3. No hi va haver diferència significativa en la reducció del gap aeri-ossi entre els grups, però si n'hi ha més
El meat mitjà és lespai principal de treball durant la cirurgia endoscòpica nasosinusal. En aquesta imatge es poden observar les estructures principals amb una òptica de 0º. L'estructura més anterior és el procés unciforme (primera lamel·la vertical), posterior a ella podem observar la cara de la bulla etmoidalis (segona lamel·la vertical). Posterior a ella es
Els cornets són unes estructures carnoses que es troben al nas i que tenen la funció de regular el flux aeri nasal així com modificar les condicions d'humitat i temperatura de l'aire que respirem. Són dues estructures cilíndriques que, mitjançant un sistema vascular, s'omplen i es buiden de sang segons cada moment. Per exemple, en
Els sens paranasals són espais plens d'aire dins dels ossos de la cara i el crani. Probablement existeixen per disminuir el pes del cap i augmentar-ne la protecció. Els sens paranasals estan coberts amb una prima capa de teixit (mucosa) que normalment crea una petita quantitat de mucositat per mantenir els sens sans i lubricats.
Avui comentarem un article publicat a la revista “European archives of Oto-Rhino-Laryngology”. És un estudi realitzat pel nostre grup de recerca. El va realitzar una metaanàlisi de la literatura dels últims 5 anys sobre la comparació de resultats auditius postoperatoris en cirurgia estapedial. Comparant els resultats obtinguts amb diferents tècniques per fenestrar la platina: el
La rinosinusitis (RS) és una condició molt comuna al món. Comporta un pes significatiu a la societat en termes de consum de salut i disminució de la productivitat. La RS crònica (RSC) és un problema de salut significatiu que afecta el 5-12% de la població. Definició clínica RSC en adults. Correspon a una inflamació nasal
L'interior del nas està dividit en dues fosses nasals per un mur anomenat envà o septe nasal. El septe està constituït per una porció òssia i una altra de cartilaginosa. Quan aquest envà està tort, això s'anomena “desviació septal”. L'envà nasal és fràgil, fins i tot un petit cop o ferida poden produir una desviació
El càncer de boca (els metges en diem cavitat oral) és el càncer més freqüent dins l'àrea de les vies aerodigestives (o àrea de cap i coll). Tot i així és molt menys freqüent que altres càncers com el de mama, pulmó o còlon. Els seus factors causals solen ser el tabac, l'alcohol i les
