La làmina cribiforme és una zona de màxim risc per la seva primesa i per la gran variabilitat anatòmica. La configuració de la base del crani a aquest nivell en funció de l’alçada de la lamel·la lateral i de la profunditat de la fossa olfactori, defineix els 3 tipus de la classificació de Keros: el tipus 1, amb una lamel·la lateral d’1 a 3 mm i fossa olfactori gairebé plana; el tipus 2, amb una lamel·la lateral de 4 a 7 mm i una fossa olfactòria lleugerament profunda; i el tipus 3, on la lamel·la lateral té de 8 a 16 mm, provocant una fossa olfactora molt profunda.
El tipus 3 afortunadament és el menys freqüent a la població ja que suposa un major risc de complicacions intracranials, el tipus 1 és la configuració més favorable i el tipus 2 és la més freqüent.

La base de crani de l’etmoide està formada per la làmina cribiforme i el sostre etmoïdal, que és una extensió de la làmina orbitària de l’os frontal. Aquestes 2 estructures convergeixen a la lamel·la lateral de la làmina cribosa (LLLC), una zona de debilitat que és coneguda per ser un lloc comú de lesions iatrogèniques de la base del crani, suggerint que com més profunda és la fossa olfactori (Keros), aquesta és més susceptible al mal.
Els cirurgians nasosinusals actualment estan ben conscienciats d’aquest esquema i dels perills que hi ha al límit medial del si etmoïdal. En 2 grans sèries sobre reparacions de fístules de LCR, només entre un 9 a un 18% de totes les fístules iatrogèniques van ser localitzades a la làmina cribiforme, mentre entre un 62 a un 74% en altres àrees del si etmoïdal, corroborant l’efectivitat que el correcte ús daquesta classificació té per evitar iatrogènia a nivell de la LLLC.

Dr Ricardo Bartel
www.linktr.ee/ricardobartel