Una consulta freqüent a qualsevol centre d’otorinolaringologia és la dels problemes òtics en relació amb la pràctica de submarinisme.

Sobre aquesta qüestió el primer que hem d’aclarir és que d’una banda hi ha els problemes relacionats amb l’entrada d’aigua als conductes auditius externs i de l’altra els relacionats amb els problemes de “compensació”. Els primers no són exclusius dels submarinistes sinó que poden afectar qualsevol que realitzi activitats aquàtiques; tenen relació amb infeccions/irritacions del conducte auditiu extern per humitat, alteració de la flora bacteriana de la pell del conducte, taps de cerumen, etc. En aquest article ens centrarem en els segons, els problemes derivats de la manca de “compensació”.

Com hem descrit en articles previs, l’orella mitjana necessita poder ventilar-se a través de la Trompa d’Eustaqui per equilibrar pressions. Quan un submarinista baixa cap a les profunditats del mar augmenta la pressió de l’aigua i per tant augmenta la pressió al conducte auditiu “empenyent” el timpà cap a dins. A més, l’augment de la pressió exercida sobre el gas present a l’orella mitjana fa que aquest es contregui generant pressió negativa dins la cavitat. A l’ascens el joc de forces és invers: disminueix la pressió i es dilata el contingut gasós de l’orella mitjana, “empenyent” el timpà cap a fora. Les maniobres de Valsalva són les maniobres que realitzem per obrir la trompa i equilibrar la pressió de l’orella mitjana amb la de l’orella externa, disminuint així la força d’empenta/succió sobre el timpà.

Hi ha persones que tenen dificultats per aconseguir una obertura de les trompes correcta, tant per un problema transitori com podria ser un refredat de vies altes, com per un problema estructural i crònic com els dèficits de ventilació tubàrica. Quan això passa el gradient de pressions no equilibrat provoca un traumatisme sobre l’orella mitjana i el timpà que pot variar des d’un dolor puntual fins a una perforació timpànica amb hemorràgia òtica.

En els casos de problemes transitoris com un refredat, una sinusitis, un estat al·lèrgic, és l’otorino el que ha d’aconsellar o no la pràctica de l’activitat, en funció de la gravetat de la situació. De vegades ens veiem obligats a NO recomanar-la per evitar complicacions. Altres vegades podem prescriure algun tractament basat en corticoides o descongestius i permetre amb certa seguretat lactivitat.

En aquells pacients en què el problema és crònic i recurrent hi sol haver una causa estructural darrere. Amb estructural volem dir que per algun motiu la trompa simplement no s’obre tot allò necessari (per això parlem de “hipoventilació”) o encara que s’obri la ventilació no és correcta. Podem trobar pacients amb desviacions d’envà, pòlips nasals o vegetacions, entre d’altres, que justifiquin el problema. Però és habitual no trobar cap causa específica, simplement no sabem perquè la trompa no fa bé la feina. En aquests casos més difícils disposem actualment de la tècnica Tubavent o dilatació de trompa d’Eustaqui (https://drviscasillas.com/la-dilatacion-de-la-trompa-de-eustaquio, https://www.youtube.com/ watch?v=LBTrqKoAj7A)

Per tant, si t’agrada el submarinisme però t’han fet mal alguna vegada les orelles consulta amb un otorino, et podrà aconsellar i t’ajudarà a trobar maneres de poder seguir practicant-lo