Avui revisarem una metaanàlisi publicada el 2021 a la revista Rhinology. Es tracta d’una revisió sistemàtica i de metaanàlisi d’assajos clínics controlats randomitzats.

L’objectiu d’aquesta revisió va ser comparar complicacions postoperatòries de la septoplàstia, comparant tamponament nasal vers altres tècniques.

Per això, van revisar bases de dades digitals com PubMed, Scopus i Cochrane Library. Només es van utilitzar per a la comparació assaigs clínics controlats randomitzats, en què es comparen efectes adversos després d’una septoplàstia. Els esdeveniments que es van mesurar van ser: distret respiratori, saturació d’oxigen, severitat del dolor, sagnat, hematoma, alteracions del son, infeccions, formació de crostes, epifora, disfàgia, perforacions septal, sinèquies i desviació septal residual.

Per això es van trobar 47 estudis, amb els quals es va aconseguir recopilar més de 4000 pacients. Aparentment el tamponament nasal presenta més risc de presentar efectes adversos que altres tècniques. Es van trobar augments significatius en el distrès respiratori, dolor postoperatori, alteracions del son, formació de crostes, epifora, sinèquies i disfàgia.

No es van trobar diferències estadísticament significatives a la saturació d’oxigen, sagnat, hematoma septal, infecció, perforació septal i desviació residual.

El resultat d’aquesta metaanàlisi demostra que el tamponament nasal postseptoplàstia té un risc a generar efectes adversos, incloent distrés respiratori, dolor postoperatori, alteracions del son, formació de crostes, epifora i disfàgia.

L’anàlisi de subgrups va resultar afavorida tècnica de sutura trans septal per a la disminució en el distrès respiratori, dolor postoperatori, alteracions del son, formació de crostes, epifora, sinèquies i disfàgia. L’anàlisi en la formació de sinèquies és consistent amb metaanàlisi prèvia de Kim et al. i Wang et al., que van concloure que l’ús de tapament postoperatori provocava una taxa de sinèquies més grans a la sutura trans septal. No obstant això, en altres metaanàlisis fets per Banglawala (2013) et al. i Certal et al., no van trobar diferències estadísticament significatives.

Segons els resultats d’aquesta metaanàlisi, la seguretat del tamponament nasal postseptoplàstia hauria de ser considerada, ja que s’observa que podria provocar més complicacions postoperatòries que altres tècniques. A més, la sensibilitat al dolor va mostrar un increment d’elevació de l’escala d’EVA en 3 punts. Fins i tot, el tamponament no va mostrar avantatges en relació amb la prevenció del sagnat, hematoma i desviació septal residual.

Com a implicació clínica, aquesta metaanàlisi suggereix que el tamponament sistemàtic després d’una septoplàstia hauria de ser evitat ja que podria tenir més riscos que beneficis.

Totes les disciplines tenen alguns dogmes, i la nostra obligació com a investigadors és tenir com a premissa el fet que hem de dubtar sempre tot el que tenim davant dels nostres nassos, encara que cada fet ho haguem comprovat nosaltres mateixos, fins i tot en múltiples ocasions.

Dr Ricardo Bartel
Otorrinolaringologia.
linktr.ee/ricardobartel

Download: https://www.rhinologyjournal.com/Rhinology_issues/manuscript_2823.pdf