Els que em coneixen de temps enrere saben que després d’uns anys d’exercici de la medicina, vaig comprendre que els meus coneixements obtinguts després d’hores d’estudi i de pràctica no eren suficients per resoldre moltes de les malalties que atenia diàriament: problemes com les faringitis cròniques, les otitis a repetició, la rinitis vasomotora…, per citar només els que fan referència a la meva especialitat, no era jo capaç de resoldre com es mereixen. Estàvem als anys 80, la ciència era sacrosanta, però els experts capos de l’Otorrinolaringologia em parlaven de grans avenços en patologies importants, tumors, sordeses, infeccions greus…, però ningú em sabia oferir una solució als “mocos”, per ex . Davant la joia de molts dels meus companys em vaig interessar per l’homeopatia, en aquella època en bolquers al nostre país, i vaig arribar fins i tot a cursar alguns cursos, i posteriorment a incorporar un terapeuta homeopàtic a la nostra consulta. Durant més de 20 anys hem treballat compartint el tractament de molts pacients, encara que actualment la col·laboració amb teràpies alternatives l’hem externalitzat. I dic això per deixar clara la meva opinió: l’homeopatia no és un frau, una altra cosa és que hi pugui haver, com a tot arreu, personatges fraudulents, i una altra cosa és que l’homeopatia tampoc no ho resol tot, és a dir hem de tenir-la i comprendre-la com una teràpia més que de vegades serà suficient per curar un pacient, i altres vegades servirà com a complement a una teràpia més agressiva, tant medicamentosa (no crec en això que el que fa tractament homeopàtic no pot prendre un antibiòtic si ho necessita) com física o quirúrgica.

Tot això ve a tomb perquè ha caigut a les meves mans una ressenya de la 1a Jornada sobre Evidències Científiques en Homeopatia. Crec que val la pena destacar d’aquesta reunió, l’aportació del Professor de Física Quàntica de la Universitat d’Estrasburg, Marc Henry, en el sentit de recalcar que el resultat de les altes dilucions de la substància bàsica que s’utilitzen a l’homeopatia, NO pot ser considerat simplement com a aigua, argument principal esgrimit per “l’equip escèptic”, així com la de la professora Niurka Meneses, de la Universitat de Berna, que ha treballat en el camp de l’agricultura millorant diferents cultius en aplicar homeopatia a la plantació , el que eliminaria “l’efecte placebo”, la segona argumentació en contra utilitzada.

Finalment recordar que l’homeopatia està inclosa a la sanitat pública de França, Alemanya, Àustria, Suïssa, part d’Itàlia, etc., d’ús rutinari al Canadà, Israel, el Japó… Deu ser que aquests països estan governats per idealistes o estafadors…
En aquest sentit, no acabo d’entendre perquè aquests darrers temps s’ha desencadenat una virulenta campanya mediàtica al nostre entorn en contra d’aquesta teràpia, amb publicacions que arriben a ser fins i tot ofensives, però que es retraten soles.

J. Xavier Viscasillas