• Em resulta curiosa aquesta eterna discussió sobre la possibilitat que la llet de vaca provoqui mocs a les vies respiratòries. Si et mous en cercles de medicina alternativa (naturista, homeopàtica,…) ho tenen claríssim; en canvi si busques en publicacions de «medicina convencional», o el que alguns anomenen «científica», o, «seria» menyspreant altres idees, tot allò que apareix nega aquesta relació. I encara més curiós, al món de l’otorinolaringologia no hi ha manera de trobar referències al respecte.
  Recordo que només entrar a treballar en un reconegut hospital infantil, Htal. Sant Joan de Déu de Barcelona, a la dècada dels 70, ja em vaig trobar aquesta discussió entre dos sectors del servei de pediatria, encara que he de reconèixer que el grup que recomanava l’eliminació de la llet de vaca per millorar la mucositat era molt minoritari . Però en aquella època no existia el boom de les medicines alternatives, i tampoc no Internet i la seva capacitat d’influència. I curiós, al servei d’ORL , els meus col·legues no sabien ni de què els parlava. Vull dir amb això, que aquesta disjuntiva ja ve de molt lluny, i si el riu sona……..

He revisat molta bibliografia, he visitat milers de nens «mocosos» al llarg dels meus més de 40 anys de professió, i sincerament encara no ho tinc clar. Em sembla presumptuosa qualsevol conclusió definitiva. No parlo d’eliminar la llet de vaca en els moments de refredat de vies altes, això no crec que tingui més importància, el tema està en aquests nens de 2-4-6 anys que van tot el dia amb el nas ple de mucositat, respirant sempre per la boca, amb freqüents episodis de sobreinfecció, ja sigui òtica, faríngia o bronquítica, però que van requerint antibiòtics amb excessiva freqüència, per processos que comencen a, o per, les seves fosses nasals, que no compleixen la seva funció de filtrar l’aire respirat i fins i tot actuen com a focus infecciós.

La idea bàsica és que «és possible», recalco «possible», que la llet pugui resultar perjudicial en algun subgrup de persones; hi ha hipòtesis basades en el fet que la caseïna, proteïna prioritària en la composició de la llet bovina, provoca l’alliberament d’histamina, molècula que ningú nega que afavoreix la producció de moc. Però com sempre, això no passa sempre, o si passa , no sempre genera símptomes. Hi ha una publicació internacional que teoritza sobre la necessitat que coincideixin diversos factors simultàniament perquè es produeixi aquesta reacció, entre ells, i prioritàriament, la presència d’una inflamació de teixits prèvia, ja sigui al tub digestiu o al respiratori.

D’altra banda hi ha diversos treballs publicats en què no s’objectiven diferències estadístiques significativas quan s’administren a subjectes sans productes lactis davant de placebo; però aquí hi ha el problema, són subjectes sans. També és convenient considerar el valor nutritiu dels productes lactis, com a font de calci, proteïnes molt saludables, etc., però és un tema que no puc discutir.

Aleshores …….. què faig jo?. Doncs una mica com Salomon, plantejo als pares la possibilitat de reduir o eliminar per un parell de setmanes tots els lactis (en aquest temps ja es podria apreciar un canvi) encara que en els casos més severs recomano allargar el període de prova fins a 1 mes . Curiosament he observat alguns casos, tampoc una gran majoria però sí un nombre significatiu, en què el nen ha presentat millores molt evidents. En aquests casos recomano comentar-ho amb el pediatre que és en realitat el que ha de prendre la decisió final, tenint en compte la millora local i els seus efectes davant del canvi de dieta i els seus.