En una entrada anterior defeníem la necessitat de ser rigorosos amb la indicació d’antibioteràpia. A pediatria, les infeccions respiratòries són les més freqüents, i per tant el principal motiu per plantejar un tractament antibiòtic.

Tot i això, la major part d’aquestes infeccions respiratòries solen ser d’origen víric, i com ja sabem que els antibiòtics no actuen sobre els virus, no s’haurien d’utilitzar. El dubte apareix quan comprovem d’una banda, que una malaltia vírica es pot complicar amb una sobreinfecció bacteriana, i de l’altra que les estadístiques diuen que l’ús d’antibiòtics en determinades situacions pot prevenir l’aparició d’aquesta complicació.

Aleshores, quan estarà indicat l’ús d’antibiòtics en les malalties més comunes de l’otorinolaringologia infantil?

Buscarem la resposta a l’anomenada MBE (medicina basada en l’evidència), que no és més que la revisió i el processament de les publicacions més fiables científicament relacionades amb un tema determinat, establint uns comportaments basats únicament en evidències científiques ben establertes.

Otitis mitjana aguda:

El diagnòstic de les otitis mitges agudes en els nens petits de vegades és difícil. La imatge que ofereixen els timpans no és sempre definitiva, hi pot haver cerum que emmascari, o simplement un conducte tan estret que dificulti la visió, de manera que la clínica del pacient adquireix tota la seva importància. Seguint els estudis publicats, es conclou que si el diagnòstic no és definitiu i l’edat del nen sobrepassa els dos anys, convé un període d’observació amb analgèsics de 48-72 hores, i segons sigui l’evolució s’instaura o no l’antibiòtic. Si el nen és menor de dos anys, encara que hi hagi dubtes diagnòstics i atès que en aquesta franja d’edat les complicacions són més freqüents, s’hi indica antibioteràpia ja d’entrada.

Sinusitis agudes:

El diagnòstic de sinusitis aguda a la infància és fonamentalment clínic, aquí la radiografia no sol tenir cap valor. Els símptomes principals són els d’un refredat de vies altes, amb obstrucció nasal, rinorrea,… Si aquest quadre s’allarga més de 10-15 dies ja s’indica un tractament antibiòtic, així com si els símptomes són molt intensos primers 3-4 d. No obstant això, si sobserva una tendència a la millora i la simptomatologia no és molt important es recomana un compàs despera.

Faringoamigdalitis aguda:

Mentre no es demostri el contrari, l’evolució en aquests casos és similar amb antibiòtic i sense. La diferència és que si la infecció la provoca un determinat germen, poden aparèixer complicacions articulars, renals o cardíaques, de manera que si és possible es realitza un test que detecta en pocs minuts la presència d’aquest germen (estreptococ …… ); el test és positiu s’hi indica tractament antibiòtic, i si és negatiu únicament simptomàtic.

Aquest resum és únicament orientatiu. És el metge, i només ell, qui ha de prendre aquesta decisió.