La malaltia de Ménière és una alteració de l’oïda interna que causa repetits episodis de vertigen (sensació de fals moviment), acufens (tinitus), sensació de tapament òtic i pèrdua d’audició. Tot i que sol afectar una oïda, aproximadament un 10% dels casos és bilateral.
Els episodis de vertigen poden aparèixer sobtadament o en relació a períodes de tinnitus o acufens. Per a alguns pacients els episodis de vertigen poden ser molt espaiats en el temps. Altres poden presentar molts episodis en pocs dies. Fins i tot alguns pacients poden tenir episodis tan intensos que poden perdre l’equilibri i caure a terra.

Tot i que es pot desenvolupar a qualsevol edat, el més freqüent és que es desenvolupi entre els 40 i 60 anys.

CAUSES DE LA MALALTIA

La teoria més acceptada científicament és la de l’hidrops vestibular. Es creu que es produeix per una fluctuació en la pressió del líquid als compartiments de l’oïda interna, el laberint. Al vestíbul hi ha les terminacions sensorials encarregades de l’equilibri.
El laberint membranós és ple d’un endolinfa, un fluid que estimula els receptors en relació amb canvis posicionals.
A la malaltia de Meniere, les fluctuacions d’aquest líquid al laberint generen alteracions fluctuants d’equilibri i d’audició.
La malaltia de Meniere sol tenir algun component familiar, per la qual cosa no es pot excloure que hi hagi alguna alteració genètica que causa alteracions a la regulació del líquid endolinfàtic.

DIAGNÒSTIC

El diagnòstic de la malaltia de Meniere sol fer-se per l’otorinolaringòleg. Igualment no hi ha una prova única o un símptoma cardinal que faci un diagnòstic precís. Per això el diagnòstic sol ser clínic i sol ser principalment en relació als següents símptomes.

1. Dos o més episodis de vertigen que tingui un mínim de 20 minuts de durada.
2. Tinnitus (acúfens).
3. Pèrdua fluctuant d’audició.
4. Sensació d’ocupació auditiva.

Normalment es fa una prova d’audició per establir si hi ha pèrdua d’audició o no. Per descartar altres patologies, és habitual sol·licitar alguna RMN o TC.

TRACTAMENT

La malaltia de Meniere no té una cura actualment. Però hi ha tractaments que ens ajuden a mantenir els símptomes controlats.
Restricció de sal i diürètics: La limitació de sodi sistèmic ha ajudat alguns pacients a controlar els símptomes en limitar la quantitat de fluids que el cos reté.
Medicació: El símptoma més important que limita la qualitat de vida dels pacients són els episodis de vertigen, alguns fàrmacs sedants vestibulars s’han vist efectius en el tractament dels mateixos.
Corticoides: Actualment els corticoides tant sistèmics com intratimpànics són actualment un dels pilars fonamentals del tractament de la malaltia de Meniere.
Gentamicina intratimpànica: La gentamicina és un medicament vestibulotòxic, el seu ús intratimpànic destrueix el vestíbul i així aconsegueix controlar els episodis vertiginosos. És la 3a línia de tractament pel seu elevat risc de provocar més pèrdua auditiva.
Cirurgia: La cirurgia pot estar recomanada quan totes les altres línies de tractament han fallat a resoldre els episodis de vertigen. Algunes tècniques són la descompressió de sac endolinfàtic, la laberintectomia o la secció del nervi vestibular.

OBJECTIUS
Es considera com una malaltia de Meniere controlada, aquella que amb tractament no superi les 2 crisis de vertigen cada 6 mesos. La hipoacúsia es pot tractar amb audiopròtesi. S’estima que aproximadament 6 de cada 10 pacients es poden controlar amb tractament mèdic. Un petit grup pot ser que requereixin tractament quirúrgic.

Atentament
Dr Ricardo Bartel – Otorrino
@doctorbartel