L’otitis externa és una infecció del canal auditiu extern (CAE), aquest canal va des de l’entrada al pavelló auricular fins a la membrana timpànica. Habitualment és produïda per restes d’aigua que queden dins del canal, creant un brou de cultiu perquè els bacteris proliferin.
L’ús de bastonets o altres objectes dins del CAE també poden produir aquest tipus d’infeccions, ja que fan malbé la pell dins del canal i aquestes ferides se sobreinfecten. Habitualment és una infecció lleu i el tractament habitual és amb gotes antibiòtiques. Aquest quadre clínic és típicament estacional a l’estiu.

SÍMPTOMES

Els símptomes solen ser suaus al principi, però poden empitjorar si aquesta no és tractada a temps. El símptoma cardinal és l’otàlgia (dolor a l’oïda), aquesta és com una punxada que empitjora en tocar-nos o mobilitzar el pavelló auricular. L’entrada del canal es pot veure eritematosa (envermellida).
Si la infecció progressa, pot haver-hi fins i tot supuració del conducte, disminució de l’audició i fins i tot veure’s afectat el cartílag de l’aurícula (condritis).

CAUSES

El més freqüent és que sigui una infecció de causa bacteriana. És molt menys freqüent que sigui de causa fúngica (fongs) o virals.

L’oïda externa té defenses naturals que ajuden a mantenir-lo net i prevenen infeccions. El canal auditiu extern té glàndules que generen cerum. Aquestes secrecions repel·leixen l’aigua i generen una capa protectora de la pell de l’orella. El cerum és lleugerament àcid, cosa que fa que s’eviti el sobrecreixement bacterià.

Si s’ha produït la infecció, això vol dir que les defenses naturals han estat sobrepassades, i això s’ha produït per: excés d’humitat a l’oïda; s’han produït ferides a la pell del CAE; reaccions al·lèrgiques o descamacions de la mateixa pell.

FACTORS DE RISC

Els factors de risc més freqüents per tenir aquest tipus de patologia són: nedadors, neteja agressiva del CAE (bastonets o altres objectes) i els usuaris d’audiòfons.

DIAGNÒSTIC

Habitualment el diagnòstic de l’otitis externa es fa a la consulta. Si la infecció està avançada o és persistent malgrat el tractament, pot ser que es requereixin més estudis.
A l’otoscòpica el més probable és que el canal auditiu extern estigui eritematós (envermellit) i inflamat, potser hi ha restes de pell o fins i tot una mica de supuració.
Serà important mirar la membrana timpànica per estar segurs que es troba sense patologia.
En cas de veure-ho necessari, pot ser que es realitzi un cultiu de l’exsudat del CAE per enviar-lo a cultiu. Habitualment només es fa en quadres resistents al tractament inicial.

TRACTAMENT

L’objectiu del tractament és curar la infecció i permetre a l’oïda que es recuperi. Netejar el conducte és molt important per permetre que les gotes amb antibiòtic puguin fer efecte correctament.
El tractament ideal correspon a l’administració antibiòtica per via tòpica (habitualment en gotes òtiques). Depès de la gravetat de la infecció, aquestes poden contenir:

1. Solució àcida per restaurar l’ambient antimicrobià natural de CAE.
2. Corticoides tòpics com a antiinflamatoris.
3. Antifúngics en cas de sospita d’una otitis per fongs.
4. Antibiòtics per tractar bacteris.

De vegades el canal pot estar completament tancat per la mateixa inflamació i bé per un excés de supuració. En aquests casos pot ser que el teu otorino hagi d’inserir algun element tipus cotó per garantir que l’antibiòtic tòpic arribi correctament a dins del canal.
En cas de tenir una infecció més avançada, o la via dadministració tòpica no és ladequada, també es poden utilitzar antibiòtics sistèmics (via oral).

Mentre duri el tractament és important evitar mullar les orelles, ja que això dificulta el procés curatiu.

COMPLICACIONS

1. Com qualsevol patologia, l’otitis externa si no és tractada a temps es pot complicar. Les complicacions més freqüents poden ser:
2. Pèrdua transitòria d’audició, mentre el CAE està més inflamat (i tancat), és probable que hi hagi disminució de l’audició associada, aquesta sol millorar ràpidament amb tractament adequat.
3. Cronificació de la infecció: se sol considerar una otitis externa crònica si el procés dura més de 12 setmanes. Això sol passar en pacients amb algun grau d’immunosupressió i característiques especials a la pell del canal, com els èczemes o la psoriasi.
4. Condritis: si no es tracta correctament, la infecció de la pell del CAE es pot estendre al cartílag de l’aurícula, provocant una condritis (orella en coliflor).
5. Otitis externa necrotitzant: en pacients diabètics o immunodeprimits, l’otitis externa pot evolucionar a una osteomielitis de la base del crani. Aquesta és una forma agressiva i greu que requereix tractament a llarg termini.

PREVENCIÓ

Els mètode