Fa uns dies em van demanar que fes una presentació i una entrada de bloc sobre com diferenciar i tractar inicialment els tipus d’otitis més freqüents. Asqui aquí va.

Les otitis més comunes les podem dividir segons la seva localització, tipus o evolució. És per això que es parla d’otitis mitjana quan afecta l’espai timpànic, medial a la membrana timpànica (MT), o externa, quan és lateral a la MT. També poden ser agudes o cròniques, segons el temps d’evolució. O ser classificades segons el seu tipus, infeccioses, seroses o eczematoses. Per això es comentaran els 5 tipus més freqüents d’otitis que no podem trobar: [1] Otitis mitjana aguda (OMA); [2] Otitis mitjana amb efusió (OME); [3] Otitis mitjana crònica (OMC); [4] Otitis externa aguda (OEA); [5] Otitis externa eccematosa o crònica [OEE].

Otitis mitjana aguda (OMA): correspon a una infecció aguda de l’orella mitjana.Símptoma cardinal, otàlgia punxant. Els símptomes secundaris són la febre, taponament òtic, otorrea, signe del glop (-) Tractament amb antibiòtics orals per a tractament de pneumococ o bacteris típics de tracte respiratori.

Otitis mitjana amb efusió (OME): No és una infecció, és un acumul de solució serosa a l’espai de l’orella mitjana, el més freqüent és que aparegui en conjunt amb símptomes nasals (rinitis aguda o crònica, rinosinusitis, en nens hipertròfia adenoidea). El símptoma cardinal és la sensació de tamponament òtic, però en casos avançat també es pot veure otàlgia, otorrea serosa i hipoacúsia. El tractament és amb corticoides sistèmics de curta durada i corticoides intranasals per 4 setmanes.

Otitis mitjana crònica (OMC): L’otitis mitjana crònica és una infecció en una oïda que presenta una perforació timpànica; de més de 12 setmanes devolució. El símptoma cardinal és la otorrea crònica o recurrent, també la hipoacúsia progressiva, no és una patologia que causi dolor. La perforació fa que l’orella mitjana sigui abocada a l’exterior, per tant, la millor via d’administració de tractament és la tòpica en forma de gotes. El tractament d’aquesta patologia és amb ciprofloxacin tòpic, millor si pot ser en conjunt amb un corticoide associat a la mateixa posologia. El tractament en reaguditzacions hauria de ser per dues setmanes, però es recomana que la valoració adequada sigui per un otorinolaringòleg, ja que el tractament definitiu sol ser quirúrgic.

Otitis externa aguda (OEA): És una infecció del conducte auditiu extern (CAE), el símptoma cardinal és l’otàlgia, i en casos avançats es pot veure com el CAE es va estrenyent i generant una otorrea. En tractament ha de ser tòpic amb antibiòtics que cobreixin la pseudomona aeruginosa, idealment tractament amb ciprofloxacin tòpic, millor si pot ser en conjunt amb un corticoide associat.

Otitis externa eczematosa (OEE): L’otitis externa eczematosa, es caracteritza per un èczema a la zona de CAE i el principal símptoma és la pruïja òtica. No sol donar cap altre símptoma, si se sobreinfecta pot provocar una OEA. El tractament és amb corticoides tòpics.

Atentament
Dr Ricardo Bartel
Otorrino