El desembre del 2019 va aparèixer a la Xina una malaltia desconeguda fins ara provocada per un nou coronavirus (SARS-CoV-2) anomenada Covid-19 i que es va estendre ràpidament a tot el món. Atès que aquest nou coronavirus té una gran capacitat de contagi i provoca una malaltia més greu i amb més risc de mort, l’impacte sobre el nostre sistema de salut pública ha estat tan gran que en poques setmanes ens hem vist obligats a prendre mesures desconegudes fins al moment: confinament, ajornament de pràcticament tota lactivitat sanitària no urgent, tancament de col·legis, mesures econòmiques extraordinàries, etc.

Gràcies a la possibilitat que tenim actualment d’accedir a la informació d’una manera immediata a través de les xarxes socials tots avui tenim clar que els símptomes principals de Covid-19 són febre, tos i dificultat respiratòria. Però aquests últims dies apareixen certs missatges apuntant que la pèrdua d’olfacte pot ser un símptoma més dels diversos que apareixen durant la malaltia. I això als otorinolaringòlegs ens presenta un debat important. Lapèrdua d’olfacte és un símptoma molt freqüent i inespecífic que pot ser provocat per múltiples causes: des d’un refredat comú (la causa més freqüent) fins a processos neurodegeneratius com l’Alzheimer o el Parkinson passant per patologies pròpies de el nas (rinitis, poliposis), tumors, causes externes per inhalació de productes tòxics o processos psicosomàtics i/o estrès. Tot i així en moltes ocasions la pèrdua d’olfacte apareix per causa desconeguda.

Davant del nou context que ens imposa el coronavirus i essent la pèrdua d’olfacte un símptoma freqüent provocat per tantes possibles causes, la pregunta que ens fem és com hem d’actuar i què hem de recomanar a aquells pacients que aquests dies ens consulten per aquest motiu.

Sembla que la pèrdua d’olfacte com a únic símptoma podria ser una forma de Covid lleu, de predomini en pacients joves i de molt bon pronòstic, amb recuperació completa en 2-3 setmanes sense necessitat de fer cap tractament específic. Encara que no hi ha unes recomanacions fermes i àmpliament acceptades, atès que la malaltia és nova i ara com ara no hi ha cap estudi que aporti dades rellevants sobre això, algunes institucions com les societats francesa i espanyola d’otorinolaringologia o la societat britànica de rinologia sí que s’han posicionat sobre això. L’opinió majoritària és que davant d’un pacient amb un quadre de pèrdua d’olfacte de recent aparició, sense cap altra causa que ho justifiqui i encara que no tingui els símptomes típics de febre, tos i dificultat respiratòria, hem de considerar que té Covid-19. En aquests casos i de moment, no hi ha una recomanació clara de fer el test diagnòstic (i això és per motius econòmics davant de la manca de kits diagnòstics que pateixen la majoria de països) però hem de recomanar al pacient les mesures d’aïllament pròpies d’una pacient amb el test positiu. Aquesta és una recomanació importantíssima, no tant per al pronòstic del pacient, que com hem dit és bo, sinó pel risc que té de transmetre a la malaltia. Tant és així que algunes veus comencen a reclamar que s’hauria de fer el test diagnòstic també en aquests casos amb la idea de reforçar les mesures d’aïllament i afavorir la lluita per aplanar la corba epidemiològica.

Davant d’aquesta malaltia nova i que evoluciona tan ràpidament, amb una gran quantitat d’informació canviant que apareix contínuament i un gran impacte social, veurem si aquestes recomanacions continuen vigents els propers dies o setmanes. Estarem alerta.