Està arribant l’estiu, una època de vacances i viatges, molts en avió. Perquè de vegades se’ns tapen les orelles quan viatgem a grans alçades? És normal? Pot ser perillós? Hem de fer alguna cosa per evitar-ho?

L’oïda té tres parts: oïda externa, oïda mitjana i oïda interna. Si ens imaginem entrant al conducte auditiu extern veurem, quan arribem al final, el timpà. El timpà és una membrana molt fina que separa el conducte auditiu extern de l’orella mitjana, és com si fos una cortina que separa el conducte de la resta de l’oïda. L’orella mitjana és un espai o cavitat on es localitzen els ossets de l’oïda (enclusa, martell i estrep); les ones sonores viatgen a través del conducte auditiu extern, fan vibrar el timpà que alhora fa vibrar la cadena d’ossets sent aquests els que estimulen o transmeten el so a l’orella interna (cargol o nervi auditiu). Aquesta cavitat és un espai que ha d’estar ventilat, és a dir, no és un espai tancat sinó que té una comunicació amb el nas; això és així perquè, com hem dit, tant el timpà com els ossets necessiten vibrar. Aquesta comunicació es fa a través de la famosa Trompa d’Eustaqui, el conducte que ventila l’orella mitjana. Perquè el timpà pugui vibrar correctament necessitem que la pressió atmosfèrica al conducte auditiu extern sigui igual a la pressió atmosfèrica de la cavitat de l’orella mitjana. Aquesta és la principal funció de la trompa, equilibrar pressions dins i fora obrint-se espontàniament diverses vegades al dia.

Quan estem en un avió i aquest s’enlaira la pressió atmosfèrica en cabina disminueix, perquè guanyem altura, baixant la pressió atmosfèrica del conducte auditiu. Si la pressió a l’orella mitjana no s’iguala, es genera un gradient de pressió que fa que el timpà es “bomboli” cap a fora. En aquest moment la trompa s’ha d’obrir per igualar la pressió de dins amb la de fora i el timpà no pateixi moviments inesperats. Les famoses maniobres que es recomanen per volar (les explicarem en un altre article) el que pretenen és precisament obrir les trompes. Per aquest motiu al principi se’ns tapen les orelles, hi ha diferència de pressió entre dins i fora, i en el moment d’obrir-les es destapen.

En baixar l’avió passa el mateix però al revés. La pressió atmosfèrica augmenta pel que, si no s’equilibra a l’orella mitjana, el timpà es veurà empès o “succionat” cap a dins per una pressió negativa.

Per tant, és normal que momentàniament es tapin les orelles, però també cal que puguem destapar-los obrint les trompes. Pot ser perillós? Pot ser-ho si no aconseguim obrir-les, cosa que pot passar quan estem refredats, o amb sinusitis, o si tenim problemes de funcionament de la trompa. Quin és el perill si no aconseguim compensar pressions? El perill és que es produeixi el denominat barotraumatisme òtic (o traumatisme per pressió). Si no obrim les trompes i la diferència de pressió va augmentant arribarà un moment que aquesta serà tan elevada que el timpà pot no aguantar-la i trencar-se, provocant-se una perforació timpànica.

Resumint, que es tapin les orelles quan viatgem amb avió és normal però hem de poder ventilar-les correctament obrint les trompes d’Eustaqui. En propers articles seguirem parlant dels problemes de ventilació de l’oïda.