Qui no ha patit, o ha sentit a parlar d’unes boletes blanques pudents que apareixen a la superfície de les amígdales? De vegades es confonen amb amigdalitis, però evolucionen sense febre, ni afectació general, i pràcticament són indolores. Són els anomenats Tonsiolitos o Caseum amigdalar.

Les amigdales són aquestes estructures arrodonides constituïdes per teixit limfoide, que forma part del sistema immunitari, i ajuden a filtrar virus, bacteris i impureses de l’aire que entra per nas o boca. La seva superfície sol estar esquitxada d’unes petites cavitats, anomenades criptes, conseqüència d’infeccions repetides de les amigdales. Aquestes criptes retenen fàcilment residus de menjar, cèl·lules mortes de faringe o fosses nasals, leucòcits, restes de moc,… Aquestes substàncies poden acumular-se a les criptes, i solen sobreinfectar-se amb la presència de bacteris anaeròbics. Aquests bacteris, anomenats així perquè es desenvolupen en ambients sense oxigen, se situen fonamentalment als espais interdentals més profunds (on no sol arribar el raspall dental) ia la part posterior de la llengua i altres racons de la faringe.

Tenim doncs el concepte que per alguna raó, que abasta disminució de defenses, infeccions amigdalars repetides, tabaquisme, deficits alimentaris o dietes incorrectes, estres,…, es congestiona la superfície de les criptes, que reté matèria que se sobreinfecta amb bacteris anaeròbics de la boca.

D’això es dedueix que la prevenció passa per una bona salut bucal, alimentació correcta, bon estat immunitari, etc.

Un cop ja tenim el caseum establert, amb les molèsties que genera, sobretot halitosi, la tendència habitual és intentar manipulacions per a l’expulsió del càlcul. Personalment, i excepte casos concrets de molèsties accentuades, jo recomano evitar aquestes practiques, atès que solen castigar la mucosa deixant una cripta encara més inflamada quan elimines la pedra, de manera que afavorim la reaparició del tonsiòlit.

Les nostres recomanacions, a més de les preventives ja esmentades, són: – rentar-se les dents correctament, dues vegades al dia, amb moviments verticals, millor amb raspall elèctric, i utilitzar seda dental per als espais interdentaris mínim una vegada al dia. (recordar que els bacteris anaeròbics se situen especialment en aquests espais) . No oblidar el raspallat de la llengua, generós i aconseguint al màxim possible la seva porció més interna o posterior.

– glopeigs bucals amb aigua i sal marina o amb peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) . Evitar els antisèptics alcohòlics.

– en casos severs podem realitzar l’anomenada criptolisi que consisteix en l’eliminació quirúrgica de les criptes mitjançant radiofreqüència o làser. Aquesta tècnica és poc invasiva, bombardejant les amígdales amb làser o aplicant radiofreqüència, amb la intenció d’allisar la superfície de les criptes evitant així l’acumul de detritus. Sol ser efectiva, però sempre hi ha el risc de reaparició de noves criptes amb la reproducció del problema.

-aconseguir l’eradicació completa requereix l’extirpació completa de les amígdales, l’amigdalectomia, tècnica que avui dia està molt limitada en les seves indicacions, i concretament en aquesta, només per a casos molt excepcionals.