Arriba l’estiu, l’època en què els nostres nens passen més hores a l’aigua, i arriba la discussió habitual sobre si es poden mullar les orelles o cal prendre alguna precaució.

És clar, qui pot negar que es prenguin precaucions amb un nen? Però cal ser conscients que de vegades, segons quines actituds adoptem, podem afectar-ne la qualitat de vida, per la qual cosa cal sospesar amb compte si realment la prevenció que vulguem aplicar justifica la tensió, l’estrès o la frustració que li podem provocar amb la nostra millor intenció.

En primer lloc, un nen sa pot mullar-se les orelles lliurement, sense cap precaució específica, tant al mar com a piscines, rius, etc.

I en casos d’orelles malaltes o amb algun problema recurrent? Hem de distingir la patologia que afecta l’OÏDA EXTERNA, és a dir el conducte auditiu extern, el pavelló auditiu i la capa més externa del timpà, de la qual afecta l’OÏDA MITJANA, la cavitat òssia que conté els ossets que transmeten el so a l’oïda intern i nervi auditiu. La incidència de laigua en ambdós casos és diferent.

Comencem pel OÏDA MITJANA. Aquí també hem de distingir entre dues situacions: timpà sa o timpà perforat. En el cas de patologia d’orella mitjana amb timpà sa, (a la infància la més freqüent és la coneguda otitis serosa, o “mocs a les orelles”), l’entrada d’aigua a l’orella no afecta, el problema ve per l’entrada al nas i la possibilitat que provoqui una inflamació de la mucosa nasal que derivi a l’orella per la via de la Trompa d’Eustaqui (la comunicació entre oïda i nas, tan important en el bon funcionament òtic). Aquesta és la raó fonamental per la que recomanem als nens afectes, no fer natació a piscines a HIVERN, atesa la irritació nasal que produeix el clor i el canvi brusc de temperatura entre el recinte tancat de la piscina i l’exterior que facilita els refredaments . En casos de piscines d’ozó o hidròlisi salina evitaríem el problema del clor, per la qual cosa prenent la precaució d’evitar els canvis ambientals bruscs podria fer natació. A ESTIU, a piscines a l’aire lliure, no hi ha canvis ambientals dins-fora, i l’afectació pel clor disminueix, per la qual cosa valorant la salut integral del nen en contraposició al mínim risc, nosaltres els deixem banyar sense cap impediment

Un cas interessant és el de la perforació timpànica, ja sigui per portar instal·lats uns tubs de drenatge o perquè el timpà en si ja està perforat a conseqüència d’alguna patologia prèvia. En el cas de tubs de drenatge, disposem de models que permeten bany normal amb l’única limitació de la immersió més enllà dels 2-3 m. de profunditat. Fa molts anys que els fem servir, i l’experiència ens permet confirmar plenament aquesta idea: amb drenatges metàl·lics (or, platí,…) el nen es banya normalment!!!

Un altre cas es produeix quan hi ha una perforació timpànica: si hi ha una entrada d’aigua, aquesta pot assolir l’interior de la caixa timpànica, que originàriament no està preparada per rebre-la, i sovint reacciona amb una inflamació que es reinfecta fàcilment provocant una otitis supurada . En aquest cas sempre hem recomanat la protecció amb un tap de silicona fet a mida (els audioprotesistes són experts en la fabricació); però l’experiència ens ha ensenyat que no sempre és així: tenim pacients de totes les edats que es banyen lliurement, fins i tot els més avesats fent fins i tot immersió, sense patir-ne cap conseqüència. A la literatura apareixen algunes publicacions que confirmen aquesta impressió, per la qual cosa recomanem als nostres pacients que es banyin amb precaució però que explorin els seus propis límits mitjançant la fórmula assaig-resultat.

Pel que fa al OÏDA EXTERNA el més freqüent és l’aparició d’otitis externes bacterianes o fúngiques, típiques de l’estiu, produïdes per la persistència d’humitat al conducte que macera la pell i facilita la seva sobreinfecció per qualsevol maniobra de rascat, manipulació, etc. La prevenció es basa en taps a mida o accions d’assecatge en acabar el bany, amb una solució secant i antisèptica (alcohol boricat o àcid acètic) o amb aire calent (assecador de cabells).

En definitiva creiem que abans de prohibir la natació a un nen a l’estiu o condemnar-lo a banyar-se cada dia amb taps, cal calibrar amb un especialista ORL, si realment és necessari; de vegades és pitjor el remei que la malaltia.