Els sens paranasals són espais plens d’aire dins dels ossos de la cara i el crani. Probablement existeixen per disminuir el pes del cap i augmentar-ne la protecció. Els sens paranasals estan coberts amb una prima capa de teixit (mucosa) que normalment crea una petita quantitat de mucositat per mantenir els sens sans i lubricats. La rinosinusitis passa quan la mucosa dels sens s’inflama o sobre-infecta. Aquesta inflamació també sol interferir amb el drenatge natural de la mucositat.
La rinosinusitis crònica (RSC) es refereix a una condició que dura més de 12 setmanes. Tot i ser tractada i causa almenys 2 se’ls següents símptomes: 1) congestion nasal; 2) descàrrega mucosa pel nas o mucositat que cau cap a la gola; 3) dolor o pressió facial; 4) alteracions en el sentit de l’olfacte.
És diferent de la sinusitis comuna (o rinosinusitis aguda), que és una infecció transitòria dels sins paranasals que sovint segueix a un refredament comú. La rinosinusitis crònica és un problema persistent que requereix un tractament específic. Moltes vegades és ignorat per pacients o metges ja que els símptomes no solen ser greus o urgents, però poden causar una disminució important en la qualitat de vida dels pacients.
Si has hagut de ser tractat amb antibiòtics per a la sinusitis en múltiples ocasions en un any o té 2 o més dels símptomes descrits anteriorment per més de 3 mesos (12 setmanes), podries parlar amb el teu metge ja que pots tenir rinosinusitis crònica.

CAUSES
A diferència de la rinosinusitis aguda, la qual és causada usualment per alguna infecció viral o bacteriana, la rinosinusitis crònica sol ser més complicada. Les infeccions poden provocar agreujament del quadre, però la causa principal és una inflamació de llarga durada que no pot ser explicada només per infeccions. Depenent del tipus d’inflamació i de localització, aquestes poden estar classificades entre processos localitzats o difusos.

FACTORS DE RISC
Molts factors poden afectar el desenvolupament i l’evolució de la sinusitis crònica. Un cop ja tens desenvolupat el problema, aquestes poden ser:

Al·lèrgies: són més freqüents en pacients amb rinosinusitis crònica que en la població general, és encara més en al·lèrgies que són presents durant tot l’any, com són els àcars. Les al·lèrgies mal controlades poden empitjorar els símptomes de la rinosinusitis.

Tabac: Igual que a moltes malalties del tracte respiratori, aquestes es poden desencadenar o empitjorar amb l’exposició al fum del tabac.

Desordres del sistema immunològic: la majoria de la gent amb sinusitis crònica tenen un sistema immune normal. No obstant això, hi ha certes alteracions immunitàries que poden augmentar el risc de tenir rinosinusitis crònica. Les més comunes són les hipogammaglobulinemies (dèficit d’anticossos) i es poden relacionar amb infeccions recurrents de les vies aèries.

Infeccions virals: Algunes persones desenvolupen rinosinusitis crònica posteriorment a repetides infeccions virals, encara que no és clar que les infeccions siguin la causa de la sinusitis crònica.

Desviació septal: veure https://ricardobartel.wixsite.com/otorrinobartel/post/qu%C3%A9-ca-la-desviaci%C3%B3n-del-envà- nasal

CLÍNICA
Com va ser descrit anteriorment, la rinosinusitis crònica ha de tenir com a símptomes cardinals 1) congestion nasal; 2) descàrrega mucosa pel nas o mucositat que cau cap a la gola; 3) dolor o pressió facial; 4) alteracions en el sentit de l’olfacte.

Els nens poden presentar altres símptomes, com ara el mal alè (halitosi). Molta gent amb rinosinusitis també pot presentar fatiga o alteracions del son. Tampoc és poc habitual que presentin símptomes de les orelles, com és la sensació d’orelles tapades o otitis mitjanes amb efusió.

DIAGNÒSTIC
A més de la clínica, hi ha d’haver evidència de malaltia sinusal que es pot objectivar via tomografia computaritzada (TC) facial o un procediment anomenat endoscòpia nasosinusal. Un TC facial és un procediment que pot trigar uns 15 minuts que consisteixen a prendre múltiples radiografies del crani i la cara. La reconstrucció multiplanar d’aquestes radiografies pot donar molta informació detallada de les alteracions nasosinusals.

L’endoscòpia nasosinusal és un procediment que es realitza a la consulta, el metge utilitza una càmera flexible per veure dins dels sins paranasals.

MALALTIES RELACIONADES
El revestiment del nas i els sens paranasals és molt similar al dels bronquis i els pulmons. Aproximadament un 20% de la gent afectada de rinosinusitis crònica té asma (sobretot amb alteracions difuses). Alguns pacients amb rinosinusitis crònica, pòlips nasals i asma, també tenen una condició que és la intolerància als antiinflamatoris no esteroidals (AINEs), com l’ibuprofè o l’aspirina. En aquests pacients, els símptomes nasals i respiratoris poden empitjorar posteriorment de prendre un AINE.

TRACTAMENT
Desafortunadament, els pacients amb rinosinusitis crònica, habitualment requereixen tractaments de llarg termini per mantenir els símptomes controlats. Com que el seu nom ho diu, és una malaltia crònica. Actualment no té tractament curatiu, per això és objectiu controlar els símptomes.

Canvis de l’estil de vida: Cal deixar de fumar en cas de pacients fumadors. En cas de ser al·lèrgic, el control de l’al·lèrgia és fonamental.
Irrigació amb sèrum fisiològic (salí): Molta gent amb rinosinusitis crònica s’adona que una manera efectiva de reduir els símptomes són els rentats nasals amb sèrum salí. Rentar-se les fosses nasals prèviament a la instauració del tractament en pot millorar l’efecte.

Corticoesteroides locals (esprai, gotes o rentats): Ja que en totes les formes de rinosinusitis crònica, un dels principals mecanismes patògens és una inflamació mal controlada. Calen medicaments que redueixin aquest tipus d’inflamació. Els corticosteroides són un fàrmac molt efectiu com a antiinflamatori i immunomodulador. També disminueixen la formació de mucositat i disminueix la mida dels pòlips.
La principal importància dels corticosteroides tòpic és que no s’absorbeixen. Per tant, no tenen els efectes secundaris dels corticosteroides sistèmics. Estan dissenyats per poder administrar un tractament local de llarga durada.

Corticosteroides sistèmics (orals): La forma més comuna és la Prednisona, els fàrmacs orals amb corticosteroides tenen un efecte molt potent i ràpid, però cal evitar-ne l’ús a llarg termini pels efectes secundaris que provoquen.

Antibiòtics: Tot i que la sinusitis crònica està causada principalment per inflamació més que infeccions, algunes infeccions poden desenvolupar-se i agreujar els símptomes. Amb la qual cosa no és estrany que algunes persones necessitin antibiòtics com a modalitat de tractament.

Cirurgia endoscòpica nasosinusal (CENS): Tot i que inicialment s’intenti el tractament mèdic, és molt freqüent que pacients afectats de rinosinusitis crònica requereixin tractament quirúrgic per obrir els sens paranasals i/o millorar l’arribada de tractament locals al seu interior .
En general els processos localitzats solen tenir mala resposta a tractament mèdics i la cirurgia sol tenir molt millors resultats. En els processos difusos, l’objectiu és l’obertura dels sens paranasals perquè el tractament amb corticosteroides tòpics puguin arribar correctament a l’interior.
La cirurgia es realitza sota anestèsia general i es realitza la cirurgia tot per dins de les fosses nasals amb l’ús d’endoscopis per a la visualització. Sent un procediment mínimament invasiu, amb molt ràpida recuperació i baixes taxes de complicacions.

RESUM
La rinosinusitis crònica és un procés que moltes vegades no té cura directa, i l’objectiu del tractament és reduir els símptomes al màxim possible i millorar la qualitat de vida dels pacients. El millor abordatge de tractament implica la identificació dels factors que contribueixen a l’empitjorament de símptomes a cada pacient i corregir aquests factors de la millor manera possible. Molts pacients són tractats primordialment amb medicaments, però molts necessiten cirurgia. Fins i tot posteriorment a la cirurgia molts necessiten mantenir-se amb medicaments, principalment amb corticosteroides tòpic.

Espero que la informació sigui útil.
Dr. Ricardo Bartel A.
Otorrinolaringòleg.