Avui escric sobre un article recentment publicat pel nostre grup a l’”Acta Otorrinolaringològica espanyola”. Es tracta d’una revisió sistemàtica sobre el tractament quirúrgic endoscòpic actual per a la reparació de l’atrèsia de coanes congènita.

La reparació endoscòpica de l’atrèsia de coanes és avui dia el tractament d’elecció per a aquesta patologia. Controvèrsies pel que fa al tractament han estat reportades, i la tècnica quirúrgica que aporti òptims resultats està encara en discussió. L‟objectiu d‟aquest estudi és avaluar el rendiment de la reparació endoscòpica de l‟atrèsia de coanes amb ús de penjalls intranasals, sense ús de stents postoperatoris.

En aquest article es van revisar publicacions escrites en anglès en els darrers 5 anys i van ser buscades a la base de dades de PUBMED i sistemàticament revisats. Un total de 9 articles van complir els criteris dinclusió. Es van obtenir 266 pacients que van ser tractats per atrèsia de coanes amb tècnica endoscòpica, amb penjalls intranasals i sense ús de stents postoperatoris. Les variables avaluades van ser els resultats quirúrgics, el tipus d’atrèsia, la lateralitat, la patologia associada i el seguiment en mesos.

L’èxit quirúrgic va ser obtingut en 237 (89%) dels pacients, mentre que 29 (11%) pacients van requerir una nova intervenció quirúrgica durant el període de seguiment. 14% dels pacients van ser diagnosticats de síndrome de CHARGE i un 5% van tenir alguna cardiopatia associada. Un defecte ossi-membranós va ser trobat en un 74%. Mentre que un defecte totalment ossi va ser reportat en un 26%. Defectes unilaterals van ser observats en 37% dels casos i bilaterals en 63%. El seguiment mitjà va ser de 39,5 mesos (rang 8-168 mesos).

Hem vist en les darreres dècades que els otorinolaringòlegs tenen una tendència a fer servir penjalls vascularitzats per a reparacions endonasals usant conceptes de cirurgia endoscòpica nasosinusal, i per descomptat, la reparació de l’atrèsia de coanes no és cap excepció. En els darrers anys, nous procediments s’han desenvolupat i la usada resecció més àmpliament utilitzada correspon a:

1. Exèresi del terç posterior del vòmer i les plaques atrèsiques.
2. Límit superior: la projecció del límit inferior del cornet mitjà.
3. Límit lateral: la placa pterigoidea medial i inferiorment l’os palatí.
4. Els defectes ossis són coberts amb els penjalls vascularitzats.

Tres mètodes han estat els més comunament descrits: (A) els penjalls septals amb base superior i inferior; (B) els penjalls tipus nasoseptal; (C) el penjall septal en forma de L.

Una de les complicacions més grans pel que fa a la reparació de l’atrèsia de coanes és el risc de reestenosi. Ni l’ús de la mitomicina C ni els stents postoperatoris no han demostrat tenir millors resultats per reduir la reestenosi.

Un èxit quirúrgic funcional considerable es pot obtenir corregint l’atrèsia de coanes congènita, usant cirurgia endoscòpica nasal, cobrint zones d’exposició òssia amb penjalls nasals vascularitzats, i evitant l’ús de stents postoperatoris.

Dr Ricardo Bartel
www.linktr.ee/ricardobartel

<a href=”https://www.researchgate.net/publication/341466646_Performance_of_endoscopic_repair_with_endonasal_flaps_for_congenital_choanal_atresia_A_systematic_review”><strong>Full-text</strong></a>

Cita: Bartel R, Levorat M, Adroher M, et al. Performance of endoscopic repair with endonasal flaps for congenital choanal atrèsia. A systematic review. Acta Otorrinolaringol Esp. 2021;72(1):51-56. doi:10.1016/j.otorri.2020.01.002