A la nostra consulta diària, sovint comprovem una certa confusió quan parlem de la cirurgia nasal: si s’opera l’envà, canvia la forma del nas? s’infla molt la cara? fa molt de mal?

Per aclarir aquests dubtes, imaginem el nas com una piràmide triangular dividida en dos compartiments per un envà central. A grans trets, quan tenim un problema de ventilació cal cercar la solució dins aquesta piràmide, sense necessitat de variar-ne la forma; quan vulguem canviar l’aspecte del nas haurem de tocar les parets exteriors de la piràmide. Evidentment en la realitat les situacions es barregen, i sovint per resoldre un problema cal tractar tot el nas en conjunt. Però per esquematitzar el tema podem dir

– persona amb problema d’obstrucció nasal, sinusitis o altres malalties nasals, necessitarà una correcció de l’envà nasal amb feina o sense sobre les estructures intranasals (cornets, sins paranasals,…). Això és el que es diu Septoplàstia amb o sense Cirurgia Funcional Endonasal. Aquí l’aspecte exterior del nas no canvia, al postoperatori immediat no hi sol haver hematomes ni inflors marcats, i el més incòmode és l’obstrucció nasal postoperatòria que pot durar una o dues setmanes. Intervenció que entra de ple al terreny de l’Otorrinolaringologia.

– persona que vol canviar l’aspecte del nas. Aquí no tenim un problema de malaltia nasal, cal plantejar la modificació del nas amb extrema cautela perquè quedi un nou nas perfectament adaptat a la cara del pacient, i requereix un detallisme que podríem considerar gairebé artístic. Aquest postoperatori presenta aquests clàssics hematomes a la cara, perquè s’han de trencar i reformar els ossos externs d’aquella piràmide, però l’obstrucció nasal posterior és de menys durada. Aquesta és la Rinoplàstia, en aquest cas, i al meu entendre, aquesta cirurgia correspon al Cirurgià Plàstic.

– una tercera possibilitat, i potser la més freqüent, consisteix a barrejar les situacions precedents. Una persona que respira malament i que es planteja “ja que m’operaré que millori l’aspecte del meu nas”, o pacients amb una deformitat nasal important i que per poder millorar la respiració cal canviar la forma del nas. Aquí parlem d’una Rinoseptoplàstia, tenim un postoperatori que inclou el de les dues opcions anteriors, i el dubte que es planteja és, al meu entendre, qui m’opera, un plàstic o un otorinolaringòleg. Crec que aquí l’important no és l’especialitat sinó el metge, amb les seves capacitats individuals, i, fonamental, el feeling mèdic-pacient, que s’estableixi una conversa honesta i sincera en què el pacient exposi les seves pretensions, i el metge els resultats reals que creeu es puguin obtenir . Cal no oblidar que en cirurgia, el cirurgià deixa un teixit en una determinada situació però després aquest teixit cicatritza i es modifica. Si una estructura de fusta, o de ciment, es modifica amb el temps, és fàcil comprendre que un teixit viu encara varia molt més.

En un context familiar, el meu consell sempre ha estat: si t’has d’operar, decideix que t’interessa principalment, l’aspecte estètic o la respiració, si l’estètica busca un cirurgià plàstic si és la respiració un otorinolaringòleg. Evidentment, sigui qui sigui perseguirà un bon resultat en tots dos aspectes, però la mentalitat, les tècniques i l’aprenentatge són diferents en cada especialitat i si busquem l’excel·lència jo crec que hi van els trets.

PD: Aquesta és una opinió personal aplicada a nivell general, en cap cas vull dir que no hi hagi otorinolaringòlegs amb capacitat d’aconseguir un resultat estètic fantàstic, o cirurgians plàstics amb resultats de funcionament nasal excel·lents.