L´otosclerosi és una causa molt freqüent d´alteració de l´audició. És una displàsia metabòlica mediada genèticament, la qual afecta el teixit ossi de la càpsula òtica (els elements ossis que cobreixen l’orella interna) i la cadena osicular.
A l’otosclerosi ocorre un procés d’esclerosi òssia que provoca un problema en el mecanisme de conducció del so, secundària a una anquilosi de la platina de l’os estapedi i la finestra oval de la còclea. Això produeix una sordesa lentament progressiva, en alguns casos, aquest procés es pot estendre al teixit ossi dins de la mateixa còclea, afegint a la hipoacúsia un component neurosensorial.
L’otosclerosi és heretada de forma autosòmica dominant amb penetrància variable, això vol dir que hi ha predisposició genètica i que la seva activació té una relació important amb factors ambientals que poden desencadenar el fenotip.
Alguns factors ambientals que estan implicats en l’etiologia de l’otosclerosi inclouen els estrògens, el fluor i les infeccions virals com les galteres.

Histològicament l’otosclerosi és present en un 2.5% de la població. Tot i això, les manifestacions clíniques només s’observen en un 0.3%. La incidència anual va disminuint com les infeccions del virus de la papera és cada cop menys freqüent, gràcies als programes de vacunació.

FACTORS DE RISC

• Etnicitat: és més freqüent en caucàsics i asiàtics.
• Sexe: és més freqüentment diagnosticat en dones.
• – Edat: típicament entre els 15 i 35 anys, però l’edat mitjana per al tractament quirúrgic està augmentant.
• Història familiar positiva: hi ha un risc aproximat d’un 25% si un pare n’està afectat i un 50% si els dos pares estan afectats.

PRESENTACIÓ CLÍNICA

Els símptomes principals són la pèrdua d’audició i tinnitus (acufens). La pèrdua d’audició és bilateral en un 70% dels casos. La hipoacúsia sol ser progressiva i els acufens poden empitjorar a mesura que la pèrdua auditiva empitjora. Aquesta pèrdua sol afectar més sons greus que aguts. No sol tenir símptomes vestibulars.

PROVES DIAGNÒSTIQUES

• L’audiometria és la prova primària, on la conducció de via aèria i òssia han de ser mesurades, on habitualment s’observa una pèrdua auditiva predominantment conductiva, més gran en sons greus.
• Si la còclea està afectada també hi haurà una hipoacúsia neurosensorial, és difícil distingir aquesta causa d’hipoacúsia neurosensorial d’altres causes.
• Patrons audiometria com en node de Carhart (una caiguda en llindars ossets de 20-30 dB més pronunciat a 2000 Hz) poden ajudar a diferenciar-les)
• La timpanometria pot mostrar una corba aplanada, indicant una compliance baixa de la membrana timpànica i cadena osicular.
• Un TC d’orelles és una eina molt útil, aquesta pot revelar alguns diagnòstics diferencials. Talls fins poden demostrar disposició anormal d’os neoformat, cosa que és una eina diagnòstica interessant.

MANEIG

El tractament de l’otosclerosi és quirúrgic. La cirurgia estapedial (estapedoplàstia, estapedotomia o estapectomia) és un procediment que ha avançat significativament en les darreres dècades, i avui dia és una forma habitual i efectiva de tractament. L’objectiu és millorar la circulació dels fluids dins de la còclea. Tècniques mínimament invasives, de vegades, amb làser s’han desenvolupat. L’objectiu de la cirurgia és millorar l’audició, millorant la qualitat de vida dels pacients i endarrerint la necessitat de fer servir audiòfons. Aquests beneficis són de llarga durada.

COMPLICACIONS QUIRÚRGIQUES

• La cirurgia pot provocar confosi en un 1% dels casos. La causa exacta de per què passa és incerta i no està connectada amb cap error quirúrgic específic.
• Lesions de nervi facial tenen lloc en 1: 1000 casos.
• Perforacions de la membrana timpànica poden passar però són fàcils de reparar.+
• Alteracions transitòries del gust poden passar per manipulació intraoperatòria del nervi corda del timpà.
• Un 10% dels pacients poden tenir algun quadre de vertigen transitori.

Dr Ricardo Bartel
www.linktr.ee/ricardobartel