Avui continuarem amb el tema de les otitis mitjanes crònica (OMC) i el seu tractament quirúrgic. Avui revisarem un article publicat pel nostre grup de recerca. És un estudi prospectiu de presentació de resultats.
Com havíem comentat al post anterior, el tractament d’elecció de les OMC (supurades o amb colesteatoma) és quirúrgic. En els darrers 5 anys l’abordatge endoscòpic ha anat guanyant molta popularitat principalment pels seus avantatges de visualització i aprenentatge.
L’OMC es defineix per una perforació timpànica de més de 12 setmanes de durada, que no tancarà espontàniament. Sovint se li afegeix algun grau hipoacúsia de transmissió, secundària a alteracions de la cadena osicular. L’alteració osicular més freqüent trobada intraoperatòriament és l’erosió de la branca llarga de l’incus, que correspon aproximadament a un 60% de totes les alteracions osiculars trobades durant les cirurgies. Per resoldre aquesta hipoacúsia de transmissió, com a mètode de reconstrucció, molts otòlegs advoquen per la reconstrucció osicular, utilitzant pròtesis osiculars parcials o PORP (de l’anglès “partial ossicular replacement prosthesis”).
L’objectiu d’aquest estudi va ser documentar els resultats morfofuncionals postoperatoris en pacients que es van operar de timpanoplàstia tipus 3 amb diagnòstic d’otitis mitjana crònica (supurada o amb colesteatoma).

Materials i mètodes:
Elecció de pacients: S’hi van incloure pacients diagnosticats d’OMC (supurada o amb colesteatoma) amb una hipoacúsia de transmissió amb un gap aero-ossi o ABG (de l’anglès “air-bone gap”) major a 20dB. Només van ser inclosos pacient amb orelles on es va trobar un estapedi íntegre i la seva platina amb mobilitat normal. Pacients amb cirurgies prèvies tipus canal wall down (CWD) van ser exclosos de lestudi. Per calcular l’ABG es va utilitzar el criteri de l’AAO-HNS, on s’observen els llindars d’audició mitjans de conducció aèria i osseja en les freqüències 500 Hz, 1000 Hz, 2000 Hz i 4000 Hz.
Tecnica quirúrgica: Es va fer servir una tècnica quirúrgica estandarditzada en tots els casos. Es va utilitzar abordatge endoscòpic i sigui va realitzar una timpanoplàstia tipus 3. Remenant l’incus i el cos del malleus, mantenint el manubri del malleus en cas de ser possible. Es va fer una neteja exhaustiva de l’orella mitjana. La reconstrucció osicular es va realitzar amb una PORP de polietilè, la membrana timpànica es va reconstruir amb un empelt compost de cartílag i pericondri, obtingut del glop o de la petxina auricular.

Resultats:
Els resultats estan resumits i desglossats segons patologia a les taules a continuació.
El seguiment mitjà va ser de 13 mesos. Oïdes seques i autonetejants es van obtenir en un 92% dels casos. A nivell audiològic, s’assoleixo un guany mitjà 14dB post cirurgia i un tancament de l’ABG a menys de 20dB d’un 79%.

Podem concloure que la timpanoplàstia i la reconstrucció de la cadena osicular amb abordatge endoscòpic és un procediment segur i efectiu en mans de cirurgians els qui se senten còmodes amb aquestes tècniques minimament invasives. Ja que permet una millora en la visualització d’elements d’osiculoplàstia i estructures de l’orella mitjana durant la reconstrucció.

Full-text: https://www.researchgate.net/publication/34039

Cita article: Bartel R, Cruelles F, Hamdan M, et al. Hearing results after type III tympanoplasty: incus transposition versus PORP. A systematic review.Acta Otolaryngol. 2018;138(7):617‐620. doi:10.1080/00016489.2018.1425901

Espero com sempre que la informació sigui útil, salutacions,

Dr. Ricardo Bartel
Otorrino