Si tens la membrana timpànica perforada fa més de 3 mesos (12 setmanes), i, no es tanca de manera espontània, el més probable és que el teu diagnòstic sigui que tens una “otitis mitjana crònica supurada” o OMC (¿ quin és el problema dels metges i les sigles?).
Com el seu nom ho indica és una condició crònica, és a dir, que la seva instauració ha estat lenta i probablement sigui una seqüela d’algun episodi d’otitis mitjana aguda.
Aquesta patologia a més de requerir com a condició tenir el timpà perforat, pot presentar més símptomes. Un dels símptomes freqüentment associats és la pèrdua d’audició del tipus conductiu (hipoacúsia conductiva). Aquesta hipoacúsia es pot presentar principalment per tres factors: 1) La mateixa perforació timpànica genera pèrdua auditiva; 2) la infecció crònica que es genera pot presentar ocupació de l’espai de l’oïda, interferint directament amb la transmissió del so; 3) a mesura que va passant el temps, la cadena d’ossos dins de l’orella mitjana (que transmeten el so cap a l’orella interna) es veu afectada i es pot veure destruïda.
Un altre símptoma freqüent que es veu associat és la infecció recurrent. Això vol dir que aquesta oïda se sobreinfecta freqüentment. Això es produeix principalment per l’entrada d’aigua cap a l’orella mitjana. L’orella mitjana (en condicions normals) està protegida a l’exterior perquè la membrana timpànica funciona com una barrera natural. Si aquesta està perforada, quan entra aigua, aquesta entra a la cavitat de l’orella mitjana, arrossegant amb si bacteris que proliferen en aquest medi.

Què puc fer per evitar les infeccions?

El més important per evitar infeccions recurrents és evitar el contacte de l’orella amb l’aigua. És a dir, cada vegada que es tingui contacte amb aigua, el més important és fer servir un tap a l’orella afectada.

Un cop tinc la infecció Com es tracta?

Un cop comença la supuració, el tractament ideal és el tractament antibiòtic. És important saber que la via d’administració ideal (i per tant la que té més efecte) és en gotes amb antibiòtic aplicades directament sobre l’oïda (ja que igual que a l’aigua, la perforació permet l’entrada del medicament). Els antibiòtics orals es fan servir com a segona opció ja que la vascularització de l’oïda és baixa i als antibiòtics sistèmics els costa molt arribar-hi.

Quin és el tractament d’elecció?

El tractament d’aquesta patologia és el tractament quirúrgic. L’otitis mitjana crònica té una solució quirúrgica. El tractament consisteix a netejar l’orella mitjana, reconstruir la cadena d’ossos per restituir l’audició (amb pròtesis osiculars) i posteriorment tancar la membrana timpànica. I així, obtenir una oïda reparada, seca, funcional i lliure d’infeccions.
Aquesta cirurgia actualment es fa amb tècniques mínimament invasives. Es fa utilitzant un endoscopi, que és una càmera d’alta resolució que s’insereix directament pel forat de l’oïda (conducte auditiu extern) i s’opera tot des d’aquí. Minimitzant així el discomfort i molèsties post-operatòries. Normalment els pacients es poden anar a casa el mateix dia de la intervenció.

Tinc una otitis mitjana crònica amb colesteatoma Què és això?

Aquesta és una altra entitat força diferent. Es mereix més alguna revisió per si sola. En parlarem en un altre post.

Espero que la informació hagi estat útil, moltes gràcies.
Atentament

Dr. Ricardo Bartel A.
Otorrino.