Una causa poc freqüent d’afonia (els otorins en diem «disfonia») o de trastorns de veu és el que s’anomena la «paràlisi de corda vocal».

La veu és el so que emetem en parlar. Aquest és originat per l’aire que expulsem des dels pulmons i que passa a través de la laringe fent vibrar les cordes vocals. Les cordes són estructures musculars que, semblant dues cordes, s’ajunten i contacten entre si quan volem parlar, i s’obren per permetre el pas de l’aire als pulmons quan inspirem. Com tots els músculs, cal un nervi que enviï els impulsos elèctrics per estimular el seu moviment. Aquest nervi es diu nervi recurrent i té un trajecte molt curiós. El nervi neix d’un altre nervi més gran anomenat nervi gandul que surt des del cervell i baixa pel coll i el tòrax fins al cor i el diafragma. A nivell del tòrax neix el nervi recurrent, que puja de nou cap al coll fins a assolir la laringe i les cordes vocals. Hi ha un nervi recurrent dret i un altre esquerre.

La lesió del nervi recurrent o del nervi vague impedirà que els impulsos elèctrics arribin a les cordes vocals i provocarà la seva paràlisi. Segons el tipus i la localització de la lesió, la corda afectada quedarà en posició oberta o tancada. En cas de quedar la corda oberta, el pacient tindrà un problema de veu molt fluixa, com amb molt poca potència, i tendència a ennuegar-se. En cas de quedar tancada, hi haurà molt poca afectació a la qualitat de la veu però el pacient pot tenir certa dificultat per a la respiració (aquesta dificultat serà severa i greu en cas que es paralitzin les dues cordes en posició tancada).

Les tres causes més freqüents de paràlisi de corda vocal són els tumors malignes al coll o al tòrax (càncer de laringe o càncer de pulmó, per exemple), les lesions quirúrgiques (cirurgia cervical o cirurgia tiroïdal) i la causa desconeguda o idiopàtica.

Hi ha diversos tipus de tractaments per a la paràlisi de corda vocal i aquests es decidiran en funció del tipus de paràlisi i l’afectació clínica del pacient. En general es comença amb un tractament logopèdic i posteriorment es valoren opcions de tractament quirúrgic en cas que sigui necessari. Per a les paràlisis en posició tancada cal «obrir» l’espai entre les cordes per millorar la capacitat respiratòria. A les paràlisis obertes, seran necessàries tècniques que afavoreixin el contacte entre les cordes i que possibilitin la seva correcta vibració.

Aquí us deixo un enllaç a un vídeo on mostro una de les múltiples tècniques quirúrgiques que hi ha per al tractament d’aquesta patologia. En ella el que fem és accedir a les cordes vocals a través de la boca mitjançant un tub i després injectar una substància per augmentar el volum i la mida de la corda vocal paralitzada en «obert»(l’esquerra) per afavorir el contacte amb la corda mòbil (la dreta).