Roncar, una desagradable activitat involuntària, que pot representar un problema de salut, o únicament de relació social, ha estat i és motiu de múltiples tractaments. S’han plantejat diverses tècniques quirúrgiques, afectant diferents zones nasals i/o faríngies, hi ha diferents pròtesis intrabucals, es troben a farmàcies diferents productes que prometen millorar aquest molest símptoma, però resulta un problema en general difícil de tractar.

Avui porto aquí un nou plantejament, basat únicament en l’esforç personal del pacient: la teràpia miofacial orofaríngia. La idea és que l’origen del ronc no ha de ser únicament per obstrucció, que ho pot ser, però també pot aparèixer per excessiva laxitud dels teixits bucofaringis. Sabem que el ronc es produeix per la vibració dels teixits tous que conformen el paladar, la faringe, la llengua,….; si hi ha un obstacle al pas de l’aire per les vies aèries superiors, aquesta vibració es fa molt present provocant el ronc. Però en absència d’obstacle, la pròpia laxitud dels músculs orofaringis, és capaç de facilitar la vibració i produir el ronc. Seguint aquesta idea, s’ha establert un protocol d’exercicis, a base de bufar, inflar les galtes, moure la llengua, etc., que afavoriran la tensió muscular necessària perquè no es produeixi la maleïda vibració. Aquests exercicis constitueixen una autèntica rehabilitació de la musculatura orofacial, i perquè resultin efectius s’han de fer correctament, sota la supervisió d’un especialista en logopèdia, que actuaria com un fisioterapeuta, definint exactament quins exercicis ha de realitzar cada pacient, la forma de fer-los, i sobretot, controlant el compliment per part del pacient.

L’experiència demostra que aquesta tècnica, correctament realitzada, ofereix una millora del ronc molt evident en unes quantes setmanes, però recalco, cal el compliment correcte de les indicacions del terapeuta.