A la nostra pràctica clínica, un motiu de consulta força freqüent són els vertígens. Tots coneixem algú que pateix vertigen o li han dit que té vertigens. Però, què és un vertigen de l’oïda (vertigen vestibular) realment? i quins són els seus símptomes?

Sempre que ve un pacient a la consulta explicant-me que té un vertigen, li demano si us plau que m’expliqui una mica més els episodis que té i les sensacions que experimenta, ja que hi ha molts episodis que poden assemblar-se a un vertigen, però no ho són .

La paraula vertigen sempre seria d’origen vestibular (de l’orella interna) i es defineix com a sensació falsa de moviment, habitualment sensació de gir rotatori, en què es mouen les coses al voltant nostre o bé som nosaltres qui ens movem. Això sol obeir a causes de vertigen agut, on hi ha un desajust del sistema vestibular o del nervi vestibular.

Un altre tipus de vertigen vestibular correspon a la patologia crònica del vestíbul, que pot ser per causa de l’envelliment gradual del sistema vestibular o altres causes que estudiem si cal. Aquest tipus d‟alteració vestibular es manifesta per una sensació d‟inestabilitat crònica, o pèrdua de l‟equilibri crònic.

El més important en el diagnòstic d’aquestes patologies és la clínica, que ens permetrà trobar la causa subjacent del vertigen.

VERTIGS EPISÒDICS.

1. Vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB): És un vertigen rotatori que pot durar de segon a minuts, sol passar per si sol si ens quedem quiets. Sol desencadenar-se amb canvis de posició del cap, rotació lateral, mirar cap amunt o en aixecar-se.
2. Migranya vestibular: Es discuteix si la causa més freqüent de vertigen episòdic és el VPPB o la migranya vestibular (MV). La MV és un tipus de migranya en què la vasoconstricció intracranial afecta la zona de l’orella interna. El vertigen pot durar entre 20 minuts i diverses hores, i se sol acompanyar de fotofòbia o fonofòbia. Pot presentar-se amb mal de cap o sense (cefalea).
3. Malaltia de Meniere (EM): La clínica vertiginosa sol confondre’s molt amb la MV, de fet la durada del vertigen i les característiques del mateix solen ser iguals, però l’EM en ser una inflamació episòdica del vestíbul i sol deixar seqüeles audiològiques després de cada episodi, de manera que freqüentment es presenta amb pèrdua d’audició de l’oïda afectada.
4. Neuritis vestibular: La neuritis vestibular és la causa que genera un vertigen rotatori més llarg, que sol durar entre diverses hores a 3-4 dies. La causa és una inflamació del nervi vestibular del costat afectat i sol deixar una inestabilitat posterior, ja que es manté un dany crònic d’aquest nervi, que necessitarà uns quants mesos per poder compensar amb el sistema vestibular de l’altre costat.

INESTABILITAT CRÒNICA

La inestabilitat crònica és clínicament com el seu nom ho indica. Correspon a una pèrdua crònica i progressiva del sistema vestibular d’una banda o de tots dos.

El més freqüent és que es vegi en pacient per sobre dels 75 anys, que igual que la visió o l’audició, els òrgans sensorials són molt sensibles a la degradació amb l’edat.

La causa més greu que s’hauria de descartar en aquests casos és que el pacient no tingui un tumor benigne intracranial, que encara que són poc freqüents, solem demanar una ressonància magnètica per descartar aquest tipus de tumors que s’originen al nervi vestibular i que poden ocasionar aquests símptomes.

El tractament principal per tractar aquest tipus d’alteracions vestibular passa per la rehabilitació vestibular, que són una sèrie d’exercicis que busquen integrar el sistema vestibular amb el sistema nerviós central per millorar la clínica.

Atentament

Dr Ricardo Bartel
Otorrino